La cambra de JoAnA

 

 

Fa dies vaig estar a la festa del PNV, fou genial. Com sempre. La gent encantadora, bon menjar, bona beguda, i bona conversa. No parlaré, ara, de divergències polítiques, ara no és el moment. Conec a persones, que siga com siga, tenen una cosa en comú: el nacionalisme. Això m'ha fet pensar com d'enriquidor és per a un país que hi hagen diferents tendències dintre del moviment nacionalista. El País Valencià està a anys llum, a més a més "serà d'esquerres o no serà".

Vull donar les gràcies a EGI que ens han aconvidat i ens han fet vore, una volta més, que cal viatjar sense complexos, sense deixar-se impresionar per allò que hi ha fora de casa. Nosaltres tenim el que tenim, que hem de fer? L'any que ve tornarem, això està clar, però amb més militància (rotllo la JNC i Unió de joves). L'any que ve portarem cares noves a Foronda, les mateixes cares que passaran a formar part de la nova executiva jove: Marc, Dani, Joan... Així ja hi serem al complet. Tornarem a l'Alderdi amb un pas més de país fet. Al menys, això si, ho haurem intentat, si més no.

Gràcies Irkus, Eneko, Miren, Izaskun. Us estimem, una forta abraçada valenciana.

 

He tingut la sort, este any, d'acudir a Galícia en la data més emblemàtica d'este país: el 25 de juliol. Mitjançant el Bloc Jove, i sempre fent de representants valencianes,apitxades i respectables, hem acudit Amparo i jo per tal de vore com s'organitza Galiza Nova. I, a hores d'ara, puc dir que es tracta d'una de les organitzacions nacionalistes més ben estructurades que he vist mai. S'ho hem passat molt bè. Hem conegut gent molt entranyable. Sempre, a partir d'ara, que escolte Galiza vindrà a la meua memòria el nom de Roi, Marcos, Iago, Iria, Iria Aboí (la secretària general que no va parar un moment, la pobra, i així i tot va tindre unes hores per dedicar a les valencianes), Alba, Noa i molta  més gent. Una de les coses que em va fascinar dels galegs i les galegues és la seua hospitalitat i el seu humor, són molt semblants a nosaltres.

El Festigal, en paraules de Marcos és la "disneylandia de los nacionalistas", sense cap dubte és una festa memorable en què es combinen perfectament cultura, música i gastronomia. És un lloc on les plataformes ciutadanes tenen un espai per reclamar allò que creuen legítim, en definitiva, és un espai per a tots i totes, xiquets i xiquetes, pares i mares. La veritat, no sé com cony s'ho fan per muntar una cosa de tal envergadura, penseu que hi acudixen més o menys 25.000 persones! Sols pensar que nosaltres per muntar un concert se les veiem i se les desitgem... Cal dir en favor del Bloc Jove, que la seua organització ens quadriplica en afiliats/des, a més a més actius/ves. L'any que ve repetirem, malgrat que siga pel nostre compte.

No puc deixar de parlar tampoc d'Ircus i Miren d'EGI, i tampoc ( com no!) dels Tonis de PSM-JEN i de Jordi d'ERC, que anava com representant de l'ALE (amb qui vaig mantindre una acalorada discussió durant el sopar, però que des d'ací li demane perdó per la meua vehemència i de segur que ho entén perquè hi ha bon rotllo, oi que si?). Entre tots i totes passarem una nit do apostolo genial i espere trobar-me'ls l'any vinent.

 

 

Este títol em fa recordar una pregunta d'un examen que tots/es esperàvem (aquells/es que heu cursat en cinqué Hªdel Pensament Contemporani sabeu què vull dir). De tota manera, si jo m'hagués referit a "home" universalment haguera escrit "èsser humà". Però este escrit no va referit a res d'això. Es una espècie de homenatge a qui ha segut company de pis nostre (meu, de Javito, de Anna, de Núria i de Jordi),Miquel de l'Olleria (nom, dit així, que sembla d'un pilotari). Si, Miquel és l'home més desarrelat que he conegut mai. Això no vol dir que no es faça de voler. Tots i totes l'hem volgut molt. Què cabró!!! S'ho hem passat molt bé en tu, Conesa.

Sabem que faràs marxa i que t'anirà molt bé, i, potser ens trobem o no, en un bar de Berlín, de Nàpols o de qui sap on? Mentre, recordar les nostres conversacions sobre microhistòria, no té preu.

Molta sort perla!

 

L'últim llibre que ha caigut en les meues mans és d'una dona, Jane Austen. Escriptora anglesa de finals del s.XVIII i principis del s.XIX. Esta dona, qui visqué entre dos segles, es considera una de les millors escriptores de la literatura anglesa. El llibre m'ha encantat, és fantàstic. Us el recomane.

La història narrada va més enllà de la novel.la romàntica, és la història d'Elizabeth Bennet, heroïna femenina en què les dones s'identifiquen. Les dones del XIX, definides en contraposició a l'imatge masculina -i per tant, pública- foren dibuixades com ángels de la llar. Però, la imatge que dóna Jane Austen, i que va fascinar milers de dones el 1813, és la imatge d'una dona capaç, segura de si mateixa i que diu allò que pensa en cada moment. Aleshores, la complicitat creada entre la nostra protagonista i les lectores de la novel.la  ajudà ,en certa mesura, a redefinir el concepte de feminitat anterior. Concepte que havia estat creat, en part,  pels escriptors, homes. De la mateixa forma, que els mitjans audiovisuals (hui en dia) projecten una imatge de dona concreta. A este fenomen el podem anomenar sexisme banal (terme acunyat per la meua amiga Isabel Molina, gran entesa de la història de les dones). La solució és de difícil sortida, este ha sigut un gran debat entre les feministes anglòfiles i les francòfiles. Mentre que les primeres aborden per solucions pràctiques, com reformar la societat per tal que capiguem tots i totes, les segones aborden -més en profunditat- diverses qüestions teòriques. Es plantegen l'interrogant del milió de dòlars, si la societat en què vivim ha estat pensada pels homes, què podem fer nosaltres? Jo mateixa he pensat durant molt de temps que les dones estàvem per definir (he de dir que ha contribuït molt a este pensament la meua benvolguda Isabel). Existíem com a dones sense definir, pel ximple motiu que ens hem creat una imatge en contraposició a la masculina, la nostra feminitat ha vingut determinada per la imatge projectada des d'una societat dirigida -majoritàriament- per homes. Però, si pensem així acabarem arribant al pensament que la solució passa per crear una societat paral.lela femenina. I això, és del tot impossible. Per això, cal canviar la societat des de dins, a molt a molt, i en paciència. Per això,també, és tan important que hagen existit escriptores com Jane Austen que han posat el granet de sorra. Dones als marges (mai estaré prou agraïda a Nathalie Z. Davis, per crear este concepte). Lucies Etxebarries, Belens Gopeguis i Sofies Copoles que , en un món masculí amb sostre de vidre, entenen que hi ha altra forma possible de fer les coses.

Si llegiu el llibre i us agrada, podeu vore la sèrie que feu la BBC, està molt bé. Jo la vaig vore d'una tirada (327 minuts) dilluns passat, com no amb Isabel. Gràcies també a que hi ha Isabels que ens ensenyen tant i tant.

Ací està la meua petita contribució.

 

L'ajuntament de Bétera ja s'ha conformat. Nel alcalde, a mode de cicerone consule: sent Nel alcalde es feu una font amb llums i colors, es posaren maceteros galàctics, mil p.a.i's... I ara, amb quatre anys més per davant, qui sap les meravelles que ens esperen.

El PP s'ha casat, amb l'incasable UPIB (per aquells que no sou del poble Unió -més desunida que mai- i progrés independent de Bétera) i amb la pseudo-valenciania recalcitrant d'UV. Aquest nou govern, a mode dels il.lustrats divuitescos, ens portarà a la màxima prosperitat: creixement urbanístic, desfasament institucional, falta de recursos, endeutament...i si no,temps al temps.

I el CUBE? Ciudadanos de las urbanizaciones de Bétera ¡uníos! Sembla que no ningú sap per on van,esquerra? dreta? En el mòbil d'algú d'ells m'ha semblant sentir la Moixeranga. Seran al.lucinacions? Ja us aniré contant. El que si està clar, malgrat els resultats, és que EU i Bloc s'hem mantés ferms amb els dos nostres regidors i -donada la situació general d'ambdós partits al País Valenciá- és per cel.lebrar-ho en veu baixa. Deixarem una porta oberta a un futur Compromís per Bétera, o qualsevol altra denominació, qualsevol fòrmula que ens permeta deixar les nostres diferències de banda i obrir una escletxa -encara que siga xicoteta- a l'esperança, perquè està clar que si no ho fem nosaltres qui ho farà? el PSOE?

Ànims al meu col.lectiu, que no és per res però és el millor del País Valencià (tret del de Sueca ,guanyador indiscutible), i també ànims a EU de Bétera.

I, recordeu, l'única lluita que es perd és aquella que es deixa.

ADÉU NEL!

La meua més sincera enhorabona al col.lectiu de Sueca. Fer les coses bé, a Sueca si que ha tingut premi.

L'alcaldia del poble natal de Joan Fuster, és nostra. Ara és hora de fer un govern responsable, d'esquerres i nacionalista. Sé que serà així, i ho sé perquè a Sueca hi ha gent tan fantàstica com el meu amic el Roig. Ja sabeu xics i xiques, la terra de la casalla i de l'arròs us necessita, a treballar! Molta sort en aquest caminar de 4 anys!

M'agradaria saber què passa amb tota la gent que ara renega del projecte del nostre partit,el Bloc. Què estaveu pensant quan us vau afiliar?Què us pensaveu que era açò? Estic avergonyida de la irreverència que han mostrat algunes persones. No irreverència cap al partit,no. Irreverència en les formes. No cal que siguem maleducats/des. Val que molta gent no era favorable al pacte, però ja està fet, ja han passat les eleccions. Plorar i patalejar és cosa dels menuts i les menudes. Ara, com diu el meu amic Vicent Marzà, toca treballar. Qui estiga disposat, avant. I qui no ... sap on té la porta.

Escolteu, en serio, ja està bé. Ja està bé de crítiques barates, d'eixes en tenim de sobra. És hora de fer crítica constructiva i treballar, com sempre s'ha fet en aquest partit. Ara molts/es direu que si jo sóc jove en la política, que si tal, que si pardal...Mireu, tot això me resbala.Perquè preferisc ser jove en la política, que ser una cria renegadora com molts/es altres. Que ho sapigueu.

Per la resta de la gent, que hi ha molts, ací estic per allò que necessiteu. El millor del nostre partit és que tots sabem qui som.

Una abraçada.

Hola a tots i totes!

Hui he decidit estrenar-me en açò d'escriure així que espere que col.laboreu a l'espai. No sé sobre que escriuré, però bé, ja ho anireu veient sobre la marxa.

Besets.